NOMS: Femera, Gandul.
Tabac americà, Tabac de jardí, Tabac d’espasa, Tabac groc. Tabaquera de moro. Castellà: Gandul.
Calenturero. Tabaco lampiño. Palan palan. Portuguès:
Charuto-do-rei. italià: Tabacco
glauco. Francès: Tabac arborescent, Tabac glauques. Anglès: Glaucous tobacco.
Mustard-tree. Tree tobacco. Alemany:
Blauer Tabak. Neerlandès: Blauwgroene
Tabak. Boomtabak. Grec: Νικοτιάνα
γλαυκόχρους. Αποτσιπωμένο. Γιατρούσα. Νικοτιανή η γλαυκή.
 |
| Flors en panícula |
SINÒNIMS: Nicotidendron
glauca (Graham) Griseb.
DISTRIBUCIÓ:
Amèrica del Sud.
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. És una planta
introduïda d’Amèrica del Sud, naturalitzada a llocs alterats i secs, ruderal, vores
de camins, torrents, i no és estrany veure-les als murs o les teulades. Fins els
500 metres d’altitud
 |
| Arbust perennifoli glauc |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació
de les formes vitals de Raunkjaer, és un faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ:
Arbust perennifoli, que pot arribar a fer-se un petit arbre de fins cinc metres
d’alçada, amb l’escorça glabra de color glauc. Tiges cilíndriques i poc
ramificades
 |
| Fulles glauques de marge enter |
Fulles peciolades,
ovato-lanceolades, de marge enter i de color glauc
 |
| Flors grogues de corol·la tubulosa |
Flors en
inflorescències en panícula de flors hermafrodites i pentàmeres, calze tubulós
i persistent acabat en cinc lòbuls lanceolats. Corol·la tubulosa de color groc
dilatada a l’àpex, amb cinc petits lòbuls. Androceu format per cinc estams
inserits a la base de la corol·la. Gineceu amb ovari súper amb estil acabat en
estigma capitat. Floreix d’abril a juliol
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula el·lipsoïdal
penjant, de fins un centímetre de diàmetre que s’obri per dues valves
longitudinals per deixar sortir les nombroses llavors petites i rugoses.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les solanàcies comprèn espècies de gran valor per
la nostra alimentació, com la tomaquera (Solanum
lycopersicum), l’alberginiera (Solanum
melongena), la pebrotera (Capsicum annuum)
o la creïllera (Solanum tuberosum),
però també plantes tòxiques com el tabac (Nicotiana
tabacum) o la belladona (Atropa
belladona).
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’han emprat les fulles
externament, triturades i en forma de cataplasmes, com a calmant i
desinflamatori de grans i bonys, i com a desinfectant i cicatritzant de
ferides. Cal però precaució perquè són tòxiques
al consumir-les. Els banys de la decocció de les tiges tendres són útils contra
les hemorroides.
Ha estat cultivada com a ornamental en jardineria, tot i que
no és molt apreciada en el sector.
 |
| Flors de Nicotiana glauca |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Nicotiana fou establert per
Tournefort (1694-1700), i acceptat per Linné, en honor a Jean Nicot
(1530-1600), ambaixador francès a Portugal on va cultivar el tabac. El nom
específic glauca és un epítet llatí que
deriva del grec “glaukos” que significa de color verd blavós,
pel color de les fulles i l’escorça.
En 1560 Jean Nicot va enviar a la reina Catalina de Mèdici
vídua de França, rapé, és a dir, tabac en pols, per alleugerar les migranyes de
Francesc II. Açò va fer que el tabac es popularitzés a la cort francesa i, des
d’allí, a la resta de corts europees.
Aquesta planta va
ser introduïda en Espanya com una planta ornamental per a jardí, primer a les
illes Canàries, on té caràcter invasor, i després a les costes mediterrànies de
la península Ibèrica. Va ser inclosa en el Catálogo
español de especies exóticas invasoras del Real Decreto 630/2013, de 2 d’agost
però una sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem del 21 de gener de
2015 va anular la inclusió, mantenint-la però com Exòtica invasora a la Comunitat
Autònoma de Canàries.
Nicotiana glauca va ser descrita per
Robert Graham i publicada en Botanical Magazine 55: pl. 2837.
1828.
Família Solanaceae
